Sessió 11 del GT MCSC (22.03.2021)

1. Lectura i aprovació de l'acta de la sessió anterior (#10)

S'aprova sense comentaris l'acta de la sessió anterior.

2. MCSC2018 grans canvis

L’ICGC explica els canals pels quals es distribueix el MCSC: 

  • Un únic fitxer de tot Catalunya per a cada any: 
    • En format GeoTIFF (ràster), a resolució 1 m per evitar un fitxer massa gran. 
    • En format Geopackage (vector), amb polígons de màxim 500 m2, tal com indiquen les especificacions, excepte certes zones forestals. Cal tenir en compte, però, que en el MCSC 2018 només es reflecteixen canvis superiors a 2 ha, a excepció d’algunes zones agrícoles de Lleida on es reflecteixen canvis superiors a 4 ha. 
  • Una àrea seleccionada (només MCSC 2018), en format GeoTIFF. 
  • WMS 
  • Imprès

L’ICGC explica l’arquitectura de treball, basada en una base de dades Oracle Spatial. 

L’ICGC explica la validació interna que ha fet del MCSC: 

  • Per a fer la validació s’han establert una sèrie de criteris, entre els quals: ús de la BD europea LUCAS i validació per part d’una persona no implicada en el procés de generació. 
  • S’han utilitzat 811 punts aleatoris però que cobrien diverses casuístiques. D’aquests: 
    • S’han resolt un 94,82% i, d’aquests, un 81,41% eren coincidents. 
    • 299 s’havien marcat prèviament i, d’aquests, un 88,15% dels resolts eren coincidents. 
  • Es va desenvolupar una eina per a QGIS per a facilitar la validació.

El DARP fa les següents valoracions del MCSC: 

  • La descàrrega és correcta, la resolució del ràster és útil i el format Geopackage i el plugin de QGIS faciliten moltes tasques. 
  • Ha analitzat alguns dels canvis incorporats al MCSC (utilitzant ortofoto i SIGPAC) i ha detectat algunes diferències a les zones de conreus, les quals facilitarà a l’ICGC per a la seva anàlisi. 
  • El Servei de Prevenció d’Incendis Forestals ha analitzat l’MCSC per a l’anàlisi de combustibilitat i ha detectat que cap punt cau en zones incendiades. A aquesta qüestió, l’ICGC recorda que, si bé les especificacions tècniques indiquen que cal marcar les zones afectades pels incendis forestals dels últims 4 anys, no és necessari fer-ho si els efectes no són observables en l’ortofoto emprada, tal com es va acordar en una sessió anterior. 
  • El Servei d’Estadística i Preus Agroalimentaris reporta la necessitat de distingir entre prats naturals i pastures perquè així ho requereix l’Eurostat i el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, a banda de ser important perquè implica un diferent aprofitament pel ramat. 
  • Necessita detectar matolls i l’MCSC 2018 no els detecta del tot bé.

La DG de Polítiques Ambientals i Medi Natural fa les següents valoracions del MCSC: 

  • És molt important conèixer la data de les dades perquè són rellevants en l’elaboració d’informes, especialment per a Europa. En aquest sentit, l’ICGC comenta que el MCSC està actualitzat a 2018 “a resolució” de 2 ha, excepte zones agrícoles (no inclou forestals) que són de 4 ha. En qualsevol cas, està previst que els polígons tinguin data associada (la data de la font d’informació), atenent els ritmes d’actualització plantejats d’ara endavant.

El Grup de Treball es dona per assabentat.

3. Propers passos

Un cop detectats canvis superiors a 2 ha, es van fer tests de rendiment per conèixer les possibilitats de les futures actualitzacions. Segons aquests:

  • Actualitzar canvis superiors a 2 ha es podria fer anualment, ja que ara es parteix de dades prou recents (2018) i hi ha mecanismes implementats.
  • Actualitzar canvis superiors a 500 m2 es podria fer progressivament, avançant per fulls i completant Catalunya en 4 anys, utilitzant l’ortofoto més recent de què es disposi en cada moment.

Amb l’anterior, la previsió és que es publiqui una cobertura completa a finals de cada any, amb ¾ parts del territori recollint grans canvis i l’altra ¼ part recollint petits canvis.

L’ICGC analitzarà les necessitats que han sorgit per part del DARP (distinció entre prats naturals i pastures, detecció de matolls) i possibles solucions per cobrir-les.

El Grup de Treball es dona per assabentat.

4. Automatització de tasques

L’ICGC té diferents línies de treball per a optimitzar els processos d’elaboració del MCSC, entre d’altres: 

  • Detecció de canvis: Principalment mitjançant la integració de diverses capes de suport a la fotointerpretació, marques de canvis superiors a 2 ha a partir de diferents conjunts d’informació i deep learning
  • Deep learning:
    • S’aplica de moment en zones urbanes però està previst aplicar-ho en altres. 
    • S’utilitza, a més de l’arquitectura UNET per a la classificació, una arquitectura paral·lela per a determinar-ne la fiabilitat. Això proporciona, també, informació sobre la necessitat de classificació manual per a cada classe, facilitant així una millor dedicació de recursos. 
    • Està previst afegir més tipus de geoinformació d’origen (Sentinel, models d’elevacions...) i, amb tot plegat, facilitar la definició del producte mínim viable elaborat a partir de classificació automàtica.

El Grup de Treball es dona per assabentat.

5. Torn obert de paraules

L’ICGC avaluarà la possibilitat de distribuir per municipis.

Com s’utilitzen dades del DARP (SIGPAC...), s’intentarà coordinar la seva disponibilitat per poder utilitzar sempre la versió més recent en l’actualització del MCSC. 

Els representants de l’AMB en aquest GT informen que l’equip del Pla Director Urbanístic de la seva organització ha demanat al CREAF l’actualització del mapa de cobertes del sòl de l’àrea metropolitana de Barcelona però que, malauradament, s’han assabentat tard i probablement no es podrà fer seguint les especificacions aprovades. D’altra banda, intentaran redirigir el projecte de tal manera que, si més no, sigui aprofitable per al MCSC (potser mitjançant passarel·les...). En relació amb aquest fet, l’ICGC destaca la importància de fer servir les especificacions tècniques oficials aprovades per la C4 per tal de garantir la interoperabilitat de les dades i optimitzar la gestió de recursos públics evitant duplicitats en la generació i captació d’informació. L’ICGC afegeix que l’objectiu del GT és precisament evitar aquest tipus de situacions i consensuar les necessitats de totes les entitats representades. Es demana al representant del CREAF informació sobre el projecte de l’AMB sense obtenir resposta. En qualsevol cas, es facilitarà al GT més informació al respecte per poder avaluar el cas.

Es proposa fer una sessió conjunta amb el GT MCSC, el GT de Cartografia marina i el GT del Mapa d’hàbitats terrestres, ja que s’han detectat aspectes comuns. Concretament, seria una sessió d’unes 3 hores abans de l’estiu, estructurada en: 

  • 1,5 hores de presentacions d’uns 10-15 minuts màx. sobre aspectes que puguin ser d’interès en tots els àmbits. 
  • 1,5 hores de possibles aspectes a coordinar: quadrícules europees, etc. 

S’acorda celebrar la propera sessió d’aquest GT en la 2a quinzena de juny (d’enguany).