Sessió 2 del GT Mapa d'Hàbitats Terrestres (01.07.2020)

1. Introducció i aprovació de l'acta de la sessió anterior

Es fa un breu resum dels objectius del GT per a aquells membres que no van poder assistir a la reunió anterior.

S’aprova sense comentaris l’acta de la sessió anterior.

2. Casos d'ús

  • CTFC:
    • Fa una presentació sobre l’ús que fa del Mapa d’Hàbitats Terrestres existent, per a millorar el coneixement de la distribució d’espècies i, així, facilitar la presa de decisions en les actuacions a realitzar.
    • A aquest efecte, utilitza models de distribució d’espècies (SDM), els quals relacionen espècies i el medi on viuen, bàsicament mitjançant la fusió d’informació biològica i ambiental (observacions puntuals, models climàtics, models d’elevacions, índexs de vegetació, models de paràmetres forestals, índexs d’activitat humana, mapa d’usos del sòl i mapes d’hàbitats, entre d’altres).
    • El Mapa d’Hàbitats Terrestres presenta diverses fortaleses en el càlcul de SDMs, d’entre les què destaca la qualitat i la resolució temàtica, i facilita diverses aplicacions. El fet que el Mapa d’Hàbitats Terrestres s’obtingui amb la participació humana li proporciona una major fiabilitat que a d’altra cartografia obtinguda per mitjans automàtics; la certesa de la informació, però, estarà relacionada amb la resolució/precisió de la geoinformació.
    • Es plantegen dos reptes:
      • Definir protocols per a fer canvis de format (de vector a ràster) i de resolució (d’1:50 000 a 1x1 km), atesa l’heterogeneïtat existent en aquest sentit i la necessitat d’integrar les diferents cartografies. El fet que la v3 (la que estem definint) només indiqui un hàbitat per polígon soluciona part del problema, però igualment cal abordar-lo.
      • Analitzar canvis de distribució d’espècies basats en canvis d’hàbitats.
    • Ja s’està treballant en passar la documentació/llegenda a bases de dades, per a una explotació més eficient.
  • GEOVEG UB:
    • S’utilitza com a recurs educatiu en la impartició de certes assignatures, i també com a recurs en projectes de recerca i publicacions científiques.
  • DTES:
    • Farà una presentació específica però avança que s’utilitza en la planificació territorial, en la gestió d’espais naturals i en el reporting sobre l’aplicació de directives europees.
  • DARP (DG Forests):
    • Resumint, s’utilitza per al creuament d’elements i per al càlcul del grau d’amenaça (i detecció de llocs a protegir). Sense el Mapa d’Hàbitats Terrestres, aquestes tasques serien molt costoses.
  • DIBA:
    • Resumint, s’utilitza en la gestió d’espais naturals i per al càlcul del Valor Global d’Interès (VGI). Aquesta última variable s’intentarà incloure en les especificacions ja que l’utilitzen diversos membres del GT.
  • BCN Regional:
    • Farà una presentació específica però avança que s’utilitza en la planificació territorial (Pla Director Urbanístic...).
    • Comenta que pot proporcionar geoinformació útil per a l’elaboració del Mapa d’Hàbitats Terrestres.
  • Museu de Ciències Naturals de Granollers:
    • Remarca la necessitat de poder comparar diferents versions del Mapa d’Hàbitats Terrestres, bàsicament per a la detecció de canvis.

Complementàriament als casos esmentats, es comenta la possibilitat d’incloure en les especificacions diferents períodes d’actualització i de resolució per a zones concretes.

El Grup de Treball es dona per assabentat.

3. Llegenda i passarel·les

S’explica la proposta de llegenda, basada en CORINE. Més concretament es proposen 4 llegendes: una completa i 3 més per a cada nivell (subtipus, tipus i grups). Addicionalment s’utilitzaria la llegenda de HICs.

Pel que fa a les passarel·les, en principi es contempla la que relaciona CORINE elemental amb la LPEHT (EUNIS amb hàbitats afegits per a Espanya), ja que aquesta última la demana el Ministeri. El Mapa d’Hàbitats Terrestres utilitza CORINE en lloc d’EUNIS perquè té més detall i cobreix totes les necessitats.

Hi ha dubtes sobre utilitzar passarel·les (mecanismes independents) o disposar de tota la informació inclosa com a atributs en la cartografia. A priori, la primera opció sembla més fàcil de mantenir i, alhora, fa més lleugera la cartografia.

En relació amb l’anterior, alguns membres comenten la necessitat d’afegir certs camps relacionals i operatius en la geoinformació (com ara si l’hàbitat és HIC o no...). Si bé la inclusió de massa atributs pot fer “pesada” la cartografia, la seva explotació sembla més eficient. Vista la situació, doncs, el DTES+DIBA+UB farà una primera proposta d’atributs (el màxim transversals possible...) que, posteriorment, serà revisada pel GT per a la seva ampliació i/o esmena. També es revisarà com aborda aquests casos INSPIRE.

El Grup de Treball es dona per assabentat.

4. Representació geomètrica

Es dona per tancada la proposta comentada en la reunió anterior, encara que es pugui esmenar a mida que s’avanci en l’elaboració de les especificacions:

  • Hi haurà dues capes: una de polígons (de més de 15 000 m2) i una de punts (de menys de 15 000 m2, amb la limitació que en alguns hàbitats antròpics mai es faran servir punts), amb la possibilitat d’excepcions en casos concrets.
  • Es tractarà d’una capa contínua (sense forats) i sense solapaments.
  • Poden donar-se representacions addicionals, com ara la transformació dels punts en cercles de mida variable, si bé no es contemplen en aquestes especificacions per tractar-se de derivades.

El Grup de Treball es dona per assabentat.

5. Sinergies amb altres bases cartogràfiques

De les sinergies que es poden donar amb altres bases cartogràfiques, es destaca la possible relació/complementació entre el Mapa d’Hàbitats Terrestres i el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC):

  • Aquest últim presenta més detalls en zones urbanes i una major resolució espacial, però el primer presenta una major cobertura temàtica.
  • Encara que el nou MCSC no estigui finalitzat, ja es podrien relacionar perquè les seves especificacions estan aprovades. Es remarca el fet que el nou MCSC té 41 classes, simplificant així les versions anteriors. L’ICGC publicarà les especificacions en qüestió en l’espai de col·laboració per a facilitar-ne l’anàlisi.
  • Caldria provar/analitzar la compatibilitat entre ambdues cartografies, si bé a priori sembla complicada per discrepàncies geomètriques i temporals. D’altra banda, es pot considerar la generalització del MCSC o l’aplicació de criteris que facilitin una mena d’integració per a finalitats específiques, així com una tendència cap a l’homogeneïtzació d’aspectes com la resolució i el reaprofitament de capes.
  • En qualsevol cas, sempre cal tenir presents els objectius de cada cartografia per no desvirtuar-los.

El Grup de Treball es dona per assabentat.

6. Torn obert de paraules

S’acorda fer la següent reunió la 1a quinzena d’octubre.