Sessió 5 del GT Edafologia (20.09.2019)

1. Lectura i aprovació de l'acta de la sessió anterior (#4)

El GT aprova sense comentaris l'acta de la sessió anterior.

2. Mapa de Sòls 1:250 000 de Catalunya: finalització

Prèviament a la sessió s'ha celebrat una jornada de presentació del Mapa de sòls de Catalunya 1:250 000 oberta al públic, a la que han assistit els membres del GT.

Alguns membres expressen el seu interès en fer itinerant (UdL, DARP, UAB...) l'exposició presentada en la jornada d'avui. Aquest mateix interès ha arribat des d'altres organismes de Catalunya a diferents persones de l'ICGC (Fundació Mas Badia).

L'IEC comenta que ha rebut consultes sobre l'elaboració del mapa i proposa afegir al web informació addicional al respecte, principalment relacionada amb el número d'observacions emprades per fer la cartografia, ja que aquest paràmetre és un bon indicador de la qualitat/precisió del mapa.

S'acorda comunicar a diferents organismes internacionals la disponibilitat d'aquest mapa de sòls, entre d'altres:

  • European Soil Data Center (Luca Montanarella)
  • International Union of Soil Sciences (Laura Bertha Reyes Sánchez, Comitè presidencial + Peter Schad, Vicepresident del grup de treball WRB)
  • National Soil Survey Center, NRCS-USA (Luis A. Hernández, Regional director, Soil Survey Region 12)
  • Global Soil Partnership, FAO (Ronald Vargas, Secretari)
  • Sociedad Española de la Ciencia del Suelo, SECS (Jorge Mataix, President)
  • Delegació territorial de la SECS a Catalunya (Miquel Aran Mayoral)

3. La Base de Dades i Sistema d'Informació de Sòls de Catalunya (BDSISCat)

L'ICGC informa que, a principis del 2019, l'Àrea de Bases de l'ICGC ha finalitzat el disseny de la Geobase de dades de sòls de Catalunya (GBSC) en la plataforma PostgreSQL.

Durant aquest temps, la Unitat de Sòls de l'ICGC ha anat incorporant la informació disponible (DARP + ICGC –Mapa de sòls 1:250 000 i programa de cartografia 1:25 000–) que s'havia recollit en la plataforma Microsoft Access.

Donada la complexitat de treballar amb les bases de dades en la plataforma PostgreSQL, s'han preparat una sèrie de formularis que faciliten l'edició i consulta de la base de dades dissenyada.

D'altra banda, cal indicar que la major part de la informació recollida per l'ICGC en els seus programes de cartografia 1:25 000 i 1:250 000 (observacions, escandalls, mapes de règims climàtics, mapa d'estocs de carboni orgànic) es pot consultar públicament des del web de l'Institut, concretament a través de la secció Geoíndex-Sols i l'eina Instamaps.

Tot i això, l'ICGC està treballant per facilitar la descàrrega directa i massiva d'aquesta informació i, així, permetre una millor explotació d'aquesta base de dades per part dels usuaris, per exemple mitjançant consultes.

El GT es dona per assabentat.

4. Mapa de sòls 1:25 000: situació actual i actuacions programades

L'ICGC informa sobre l'estat actual del programa de cartografia de sòls a escala 1:25 000:

  • El 2019 està previst publicar 4 fulls: Balaguer, Òdena, Tortosa, i Valls.
  • A principis de setembre s'ha adjudicat el concurs anual de cartografia de sòls previst per a l'any 2019. El concurs consta de 6 lots que abasten els 7 fulls següents: Agramunt, Maials, Navata, Santa Coloma de Queralt, la Selva del Camp, i la Sènia/Ulldecona.

El GT es dona per assabentat.

5. Noves línies d'actuació: canvi climàtic, degradació del sòl (erosió, carboni orgànic, …)

L'ICGC informa que, davant l'increment de consultes que s'estan rebent, algunes d'elles des de l'àmbit parlamentari, l'Institut creu necessari complementar els treballs de cartografia de sòls amb altres estudis específics que es poden englobar en el camp de la Crisi Climàtica. En aquest sentit, es proposa ampliar el GT a persones de reconegut prestigi que estiguin investigant i treballant actualment en aquests nous àmbits d'interès (UPC…).

El GT es dona per assabentat.

L'ICGC considera que el Mapa de sòls de Catalunya 1:250 000 pot ajudar a donar algunes respostes a preguntes que, a nivell global, es plantegen des de fa temps a la Comunitat Europea: seguretat alimentària, degradació de sòls (erosió, segellat, salinització, contaminació de sòls...) i desertificació. Degut a l'ampli abast del tema, el DARP proposa celebrar una nova reunió específica per a tractar possibles línies de treball i d'actuació. S'identifiquen els següents com a possibles temes:

  • Avaluar si alguns dels models utilitzats per estimar l'erosió de sòl en altres països i que estiguin obtenint resultats interessants a aquestes escales (RUSLE-2, RUSLE 2015, etc.) poden ser d'aplicació a Catalunya. Alguns membres consideren que els resultats que s'obtenen amb alguns d'aquests models són molt locals i difícils d'estendre a altres territoris i que cal avaluar les possibilitats amb cura.
  • Continuar els treballs de quantificació del contingut de carboni orgànic en els sòls de Catalunya que es van iniciar fa un temps a través d'un conveni de col·laboració entre diversos organismes de Catalunya (IRTA-CREAF-CTFC-DARP-ICGC) i que, entre d'altres, va donar com a resultat un primer mapa del contingut en carboni orgànic dels sòls de Catalunya.

6. Torn obert de paraules

  • El DARP recorda que en diferents reunions que va mantenir el Grup de Treball per a l'elaboració del Mapa de sòls de Catalunya 1:250 000 s'havia plantejat la possibilitat de publicar una monografia que completés aquest mapa. L'IEC i el DARP aporten uns exemples de diversos països i regions del món, i aquest últim es compromet a presentar un possible índex d'aquesta monografia en la propera reunió.
  • El DARP considera que seria necessari organitzar un curs de cartografia de sòls, a semblança del que es va organitzar l'any 2008 des de l'IEC, tot i que amb uns continguts més adaptats a les tecnologies actuals de cartografia digital (Digital Soil Mapping).
  • La UAB proposa també impulsar alguna iniciativa de ciència ciutadana col·laborativa, per exemple mitjançant el desenvolupament d'una aplicació mòbil, per obtenir diversos tipus d'informació especialment de sòls, i alhora conscienciar sobre la crisi. En relació amb això, s'informa que l'ICGC, en col·laboració amb l'Agència Catalana de l'Aigua, va desenvolupar una aplicació per a mòbils (Cercafonts) que permet aportar informació sobre la localització de noves fonts i millorar les descripcions de les fonts ”oficialment” catalogades.