Sessió 1 del GT Riscos geològics i sismologia (06.10.2016)

1. Constitució del Grup de Treball de Riscos Geològics i Sismologia, adscrit a la Comissió Tècnica en Geologia i Geofísica

L'ICGC agraeix als membres del Grup de Treball la seva col·laboració i informa del procés que ha seguit la creació del mateix:

  • La Comissió de Coordinació Cartogràfica de Catalunya, en la seva sessió nº 20 celebrada el dia 14 d’abril de 2015, va aprovar la creació de la Comissió Tècnica nº 4 en Geologia i Geofísica (CT4:GG), adscrita a la mateixa, atesa l’especificitat tècnica dels treballs que s’han de desenvolupar en l’àmbit de la geologia i geofísica i de les disciplines relacionades, com les ciències del sòl i l’edafologia, la sismologia, l’enginyeria geològica i la geotècnia.
  • La Comissió Tècnica en Geologia i Geofísica, en la seva sessió nº 1 celebrada el dia 2 de desembre de 2015, va aprovar la creació, entre d’altres, del Grup de Treball de Riscos Geològics i Sismologia, adscrit a la mateixa.

Amb això, es dóna per constituït el Grup de Treball de Riscos Geològics i Sismologia de la Comissió Tècnica en Geologia i Geofísica (GT CT4:GG RISCOS) i s'informa que l’ICGC habilitarà, dins el corresponent espai web de la C4, una àrea privada amb accés restringit als membres del grup, on es desarà tota la documentació relacionada amb l’activitat del mateix.

2. Projecte del Mapa de prevenció de riscos 1:25.000: presentació del mapa i de les especificacions de la Base de Dades associada

L'ICGC presenta el mapa de prevenció de riscos 1:25.000 i les especificacions tècniques de la base de dades associada.

El marc legal subjacent es compon de:

  • Llei 19/2005, de 27 de desembre, de creació de l’Institut Geològic de Catalunya;
  • Decret 168/2009, de 3 de novembre, de desplegament parcial de la Llei 19/2005;
  • Text Refós de la Llei d’urbanisme (aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost);
  • Reglament de la Llei d'urbanisme (aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol);

En aquest context l’ICGC ha d’emetre informes relatius al risc geològic dins del procediment d’aprovació dels instruments de planejament urbanístic (general i derivat). El planejament urbanístic i la seva execució han de permetre assolir uns nivells adequats de protecció enfront dels riscos naturals i tecnològics i han de preservar de la urbanització i l’edificació les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones.

L’estratègia de l’ICGC per a la prevenció del risc parteix de la informació continguda en el Sistema d’informació de riscos geològics (SIRG) i en la Base de dades d’allaus de Catalunya, que permet realitzar un Estudi d’identificació de riscos geològics per a la determinació de l’existència o no de susceptibilitat/perillositat i, en cas afirmatiu, una zonificació de la perillositat, a partir de la qual es pot desenvolupar una tasca preventiva (zonificació reglamentària) o de protecció (proposta i dimensionament d’una estratègia de defensa). Val a dir que els riscos associats a la inundabilitat estan molt ben reglamentats, però la resta no; en aquest sentit hi ha una gran tasca a fer.

El mapa per a la prevenció dels riscos geològics 1:25.000 (MPRG25M) dóna una visió de conjunt dels perills geològics identificats al territori i, per tant, d’aquells sectors susceptibles de desenvolupar esdeveniments potencialment destructius i que poden generar situacions de risc. L’objectiu és disposar d’una eina de suport a la planificació territorial que permeti adequar els usos del sòl i del territori a nivells de risc coneguts i acceptables, i els seus usuaris són l’administració, les empreses i els particulars.

Els fenòmens representats al mapa són:

  • Despreniments
  • Esllavissades
  • Esfondraments
  • Fluxos torrencials
  • Allaus
  • Inundabilitat (fluvial/litoral)
  • Sismicitat

El MPRG25M no és un mapa normatiu, doncs la seva escala és insuficient, però vol ser homogeni en la quantificació del risc. S’ha concebut com un mapa “multiperillositat” i aquesta es representa gràficament combinant 3 graus de perillositat (B = baixa, M = mitjana i A = alta) i els tipus de fenòmens que la causen (d = despreniments, e = esllavissades, f = fluxos torrencials, s = esfondraments i a = allaus); així, Bd-Be-Mf significa perillositat baixa per despreniments i esllavissades i mitjana per fluxos torrencials. El mapa inclou, a títol informatiu, inundabilitat i risc sísmic. A més, la representació gràfica del mapa es reforça amb una llegenda de 7 colors:

  • Blanc = perillositat no observada
  • Groc clar = perillositat baixa
  • Groc = superposició de zones amb perillositat generada per més d’un fenomen; la major perillositat és la baixa
  • Groc – taronja = perillositat mitjana
  • Taronja = superposició de zones amb perillositat generada per més d’un fenomen; la major perillositat és la mitjana
  • Taronja – vermell = perillositat alta
  • Vermell = superposició de zones amb perillositat generada per més d’un fenomen; la major perillositat és l’alta

La metodologia de treball emprada consta de les següents fases:

  1. Inventari de fenòmens i indicis d’activitat. Es genera cartografia a escala 1:10.000 a partir de la informació obtinguda de la recopilació i anàlisi de la documentació històrica disponible (fotografies i ortoimatges), el reconeixement de camp i enquestes realitzades a la població.
  2. Determinació de la susceptibilitat, incloent tant les àrees favorables a què es desencadeni un fenomen com les que es vegin afectades per aquest.
  3. Avaluació de la perillositat.

A hores d’ara, dels 305 fulls 1:25.000 que conformen la sèrie completa, n’hi ha 52 de planificats, 40 dels quals estan finalitzats i emmagatzemats a la Geodatabase i 12 es troben en curs de realització. Aquests fulls es distribueixen en paper, en formats digitals GeoPDF i Shp i són visualitzables mitjançant el Geoíndex – Visor.

El SIRG és una base de dades construïda a partir de la recopilació, l’anàlisi i la síntesi de tota la informació sobre riscos geològics disponible a l’ICGC. El seu objectiu és la centralització, visualització, gestió i consulta d’aquesta informació, abastant tot el territori català, de manera que permeti donar resposta ràpida a les demandes de les administracions i la societat (dades obertes). En una primera fase (2009) s’han cobert la Val d’Aran i les comarques de l’Alta Ribagorça, els Pallars Jussà i Sobirà i l’Alt Urgell; en la segona (2010) les comarques del Berguedà, la Cerdanya, el Ripollès i la Garrotxa i en la tercera (2015) l’Alt i Baix Empordà totalitzant, a dia d’avui, gairebé 14.000 km2 (43% de Catalunya).

Per últim, i en el marc de la Directiva INSPIRE, val a dir que el Grup Europeu d’experts en esllavissades recomana que per a realitzar l’inventari europeu d’esllavissades primer s’ha de realitzar una revisió de les dades disponibles, incloent la ubicació i el tipus de lliscament (Varnes, 1978), la data d’ocurrència, els materials involucrats, l’extensió superficial i l’impacte directe dels moviments de vessant (Hervàs et al., 2007). El risc es quantifica com perillositat x vulnerabilitat x exposició.

S’informa al Grup de Treball que la UdL és l’única que ha enviat comentaris al document “Base de dades del Mapa per a la prevenció dels riscos geològics 1:25.000 v1.0”, que va ser lliurat a tots els membres juntament amb la convocatòria de la reunió.

En relació a aquest document la DG Protecció Civil comenta que no ha sabut trobar la concreció de la magnitud dels valors de quantificació del risc: “baix”, “mitjà” i “alt”. L'ICGC respon que aquests valors estan especificats en el manual de producció, document on es detalla la metodologia de treball que els proveïdors del mapa han de seguir. la DG Protecció Civil demana tenir accés a aquests valors. La UPC considera important incorporar la metodologia al document principal. L'ICGC proposa incorporar-la com a annex.

A la UB li preocupen les limitacions que introdueix el fet de què el mapa sigui informatiu, no normatiu o reglamentari. L'ICGC comenta que una manera de conferir al mapa un cert caràcter normatiu seria establir que allà on el mapa resulti vermell sigui obligatori realitzar un estudi de detall previ a qualsevol actuació i allà on resulti taronja sigui recomanable. La DG Protecció Civil afegeix que per a assolir aquest caràcter normatiu el primer que cal és completar el mapa en tot el territori. La UB discrepa: a França i Suïssa no han esperat a tenir enllestida la sèrie per a dotar-la de normativitat.

Geoter-Fugro opina que caldria identificar sobre el mapa totes les infraestructures crítiques, malgrat s’ubiquin en zona groga, doncs hi ha normativa internacional que dóna criteris i recomanacions. La UPC hi està d’acord; explica que treballa en riscos litorals, àmbit en el que no hi ha normativa, només recomanacions, però ningú les obvia.

El Grup de Treball es dóna per assabentat del MPRG25M i de les especificacions tècniques de la base de dades associada (SIRG).

S’acorda donar un termini de 15 dies per a què tothom analitzi el document “Base de dades del Mapa per a la prevenció dels riscos geològics 1:25.000 v1.0” i faci les observacions que consideri oportunes que, en funció de la seva rellevància, seran incorporades al mateix o prèviament analitzades en la propera sessió de treball. D’aquesta manera es generarà una nova versió del document que també incorporarà les observacions de la UdL i la magnitud dels valors de quantificació del risc. Aquesta nova versió serà tramesa a tots els membres del grup de treball per a la seva anàlisi.

3. Mapa de Mesozonació Sísmica de Catalunya

L'ICGC fa una breu introducció sobre l’avaluació del risc sísmic i la seva especificitat atès el gran abast que tenen els danys causats per terratrèmols i explica que la mesozonació sísmica a Catalunya s’ha dut a terme tenint en compte l’Eurocodi 8 (EC8), nova normativa internacional sismoresistent.

L'ICGC presenta el Mapa de Mesozonació Sísmica de Catalunya, i comença explicant les tres metodologies existents:

  • Simplificada, que és la que l’ICGC va emprar en els inicis del projecte;
  • Avançada, que requereix un coneixement de cadascuna de les edificacions i de la perillositat sísmica;
  • Intermèdia, la majoritàriament emprada per l’ICGC en la confecció del mapa, que consta de les següents fases:
    • Càlcul d’espectres de probabilitat uniforme;
    • Caracterització del sòl a partir de la mesozonació sísmica;
    • Classificació dels edificis en tipologies estructurals;
    • Mètode de l’espectre de capacitat;
    • Probabilitat i distribució del dany;

En el Mapa de Mesozonació Sísmica de Catalunya els sòls es classifiquen segons les classes definides per l’Eurocodi 8, més 2 classes addicionals: B’ (roca tova amb un espessor > 100 m) i F (sòl tou o molt tou amb espessors molt gruixuts, > 100 m). És un mapa de síntesi basat en la geologia superficial i en les dades del subsòl disponibles. Els espectres adaptats als tipus de sòls EC8 s’obtenen utilitzant les formes espectrals definides per a cada classe de sòl i escalades al valor del pic d’acceleració del terreny (PGA) de l’emplaçament estudiat.

El Mapa de Mesozonació Sísmica de Catalunya 1:100.000 presenta en el seu anvers la totalitat del territori de Catalunya i en el seu revers sengles finestres de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Garrotxa, Girona, les Terres de l’Ebre, Tarragona, la Val d’Aran i Lleida.

La UPC no coneixia el treball i el troba força interessant. L'ICGC explica que es treballa en base a zones sísmiques i que les falles s’estan introduint molt lentament. La UPC pregunta si s’abordaran els danys per tsunami: inundació i ressonància de ports. L'ICGC respon que no, que aquest tema s’ha de tractar a banda. Geoter-Fugro conclou que aquests són mapes a escala regional i que, tant falles com tsunamis, han de ser abordats mitjançant estudis específics de més detall.

La UPC pregunta pels períodes de retorn emprats. L'ICGC respon que 475, 975 i 1.975 anys, normatius internacionalment, i afegeix que les noves normes sismoresistents no estan concebudes per a què els edificis no pateixin danys, sinó per a què no col·lapsin.

El Grup de Treball es dóna per assabentat del Mapa de Mesozonació Sísmica de Catalunya.

4. Torn obert de paraules

L'ICGC informa que la propera sessió de treball serà convocada per a mitjans de novembre amb l’objectiu de tancar les especificacions tècniques del MPRG25M i la base de dades associada, i definir el pla de treball del Grup.